Un Palau. I també un hotel. I un 3%. I futbolistes d’elit, presumptes prohoms i empresaris d’altura enxampats defraudant, evadint o eludint. Rere una costa delmada per l’especulació on un cable de wikileaks alerta de la presència de la màfia russa a Barcelona. Malbarrejat amb una amnistia fiscal pitjor salpebrada amb un rescat bancari. I un model ‘Panamà’ que s’estén a tota l’obra pública, de la línia 9 del metro al canal Segarra-Garrigues. Albada dels sobres que volen, i venen i van. Corruptes i corruptors. Portes giratòries. I elits extractives. I el règim de l’acumulació per despossessió que clou amb l’epitafi impune del torn dels indults. Tanmateix, micropolítiques de pura novel·la negra: tres robatoris nocturns d’ordinadors a Sabadell, a Ciutat Vella i a la seu d’Adigsa. I inacabats ‘casos aíllats’. Del cas Turisme al Pallerols, de Palau a Pretòria, de Palma Arena a Nóos fins la Gürtel desplegant-se al País Valencià… La corrupció, finalment, és del sistema? O ha esdevingut el sistema mateix?

Què fer? La profunda crisi democràtica –rere la metàstasi cleptòmana arreu dels Països Catalans– ens desvetlla del cicle viscut, a cavall de l’esclat de la bombolla financera, les runes de l’orgia especulativa, la globalització de l’economia del delicte pròpia del capitalisme furtiu i la degradació de les condicions de vida i treball de la majoria social. És sota aquest context, que les presents jornades obertes pretenen abordar i aprofundir en tres realitats comunes i interelacionades: l’actual debat al voltant del debat parlamentari sobre la futura llei de transparència, la cartografia acurada del trinomi silenci-corrupció-impunitat i les alternatives existents, fonamentades en l’ètica i l’acció col·lectiva, per a un present i un futur radicalment diferents. Però amb temps encara per reconèixer el paper imprescindible dels moviments socials i les acusacions populars com a espai d’autodefensa democràtica, xarxa comunitària i dic de contenció. Consciència que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Necessitat i radicalitat de saber que o ens en sortim col·lectivament -contra la resignació i el nihilisme que dicta la corrupció- o fracassarem. Tot plegat a Sabadell. El proper 5 d’abril i a prova de mercuris. Per seguir estirant del fil, aixecant catifes i reclamant llums i taquígrafs.